LA REALITZACIÓ D'UN VIDEO

Aquesta entrada està feta després de la pràctica amb movimaker sobre l'edició de vídeo. Una premissa per a la realització de les nostres produccions sobre l'ús de les TIC en educació. Una pràctica que, en el cas del meu grup, es va poder fer en l'escola Sant Jordi del municipi de Mollet del Vallès.
En aquest apartat m'agradaria fer una visió autocrítica sobre la realització d'una producció pròpia que vaig crear fa un temps, durant el transcurs de la meva escolarització prèvia a la universitat.
Aquest vídeo el vaig crear a partir de l'obra de Picasso, Guernica. Una obra que va deixar volar la meva imaginació. Una font d'inspiració que, amb l'ús de la tecnologia i els meus coneixent van donar pas a aquest vídeo.
http://www.youtube.com/watch?v=T5tfdcB8-Cg

Aquest el vaig crear a partir de diferents vídeos, retallant-los, enganxant-los, incorporant imatges, títols i transicions que, amb ajuda d'un programa especialitzat en la edició va donar els seus fruits. Vaig poder representar els conceptes que Picasso va copsar en el seu quadre. 

LLENGUATGE AUDIOVISUAL: PLANS I ANGLES

En la sessió dedicada al llenguatge Audiovisual ens hem centrat en els diferents plans i angles que s’empreen. A més s’ha pogut observar el moment en què cadascun d’aquests es pot fer servir.

En aquest sentit, encarant-nos en la tipologia de plans en podem trobar els següents:

 Pla panoràmic: Atorga una visió general i àmplia sobre el paisatge emmarcat.

Primeríssim pla: Centra la visió en un aspecte molt concret de la imatge. Normalment s’utilitza per enfocar una cara o un aspecte destacable i donar-li l’ímpetu i la importància que requereix. Es sol utilitzar per enfocar les cares dels personatges o enquadrar algun detall que sigui transcendent. També es pot substituir pel pla al detall en el cas dels objectes.

Primer pla: correspon a la visió propera d’algun aspecte transcendent. Normalment s’enfoquen les cares dels personatges.

Pla mig: L’amplitud de l’espai ocupat per la càmera es redueix a destacar les figures centrals, els personatges o algun aspecte rellevant

Pla americà: Aquest pla atorga una visió de la figura humana des de els genolls. En aquesta mateixa dinàmica trobem el pla mitjà que talla la figura des de la meitat.

Juntament amb els plant trobem els angles. L’angle es la inclinació de la càmera, la seva posició dona un joc que recau sobre el producte final. En aquest sentit trobem el frontal que correspon a la visió  més tradicional al que estem acostumats com per exemple en la utilització per a fotos de grup. El picat, per altra banda, correspon a la pressa de la imatge des de una alçada superior a la imatge que es vol capturar. El contrapicat es fa des de una posició inferior a la figura que es vol copsar. Aquests són els més emprats tot i que en podem trobar d’altres.

Per altra banda hi trobem els moviments de càmera. Hi trobem el fix on no hi ha moviment, el travelling que dona la sensació de moviment, la càmera es mou com si estigués viatjant hi pot perseguir als personatges o algun objecte en moviment. També es pot emprar el pla lliure on, càmera en mà dona una visió més subjectiva i propera.   

LES TIC DURANT LA MEVA ESCOLARITZACIÓ

Al voltant de la meva vida, concretament en els afers que afecten a la meva educació, han aparegut varis recursos que han fet aquesta una mica més fàcil. Les TIC han aparegut sempre com un recurs secundaria al que no se li prestava massa atenció. En els darrers anys, durant la meva estada cursant bachillerat la cosa ha anat canviant cap a millor, les TIC poc a poc van guanyar el terreny a les tècniques i pràctiques més tradicionals amb un gran impuls per part dels professionals del sector.

Després d’estudiar l’ESO i mantenir-me durant uns quatre anys inactiu pel que fa als estudis, vaig optar per reincorporar-me. La meva sorpresa era que ja no teníem llibres i que la metodologia de treball emprava les noves tecnologies de manera diferent. Tot el temari treballat es feia a través de power point que els professors/es preparaven. Uns temaris que a més feien possible que es poguessin adaptar segons la visió del professor/a en qüestió i la seves particulars maneres de veure i entendre la matèria a tractar.

A més, conforme anava passant el primer curs, vaig poder observar que les TIC oferien un ventall més ampli de possibilitats de treball molt més dinàmiques que feien possible aprendre segons els nostres interessos i el dels professors/es. En resumides comptes, vam haver de fer tractaments d’imatges i fotomuntatges (com el que adjuntaré a continuació), vídeos, suports per les nostres exposicions (power point), recerca d’informació a la web etc... a més, molts dels treballs, informació dels temaris, notes, entrega de treballs i correccions, comunicació amb el professorat, etc, ho fèiem a través del campus virtual del institut.

Aquests canvis, que en un principi em van sobtar, permetien adaptar-se més ràpidament i amb més comoditat al ritme de la classe i d’aquesta manera, gràcies a la facilitat que ofereix treballar des de casa amb l’ordinador personal, vaig poder capficar-me de ple en els estudis i interessar-me ja que la utilització de la tecnologia m’obria la possibilitat de treballar amb una altra metodologia menys metòdica i amb més dinamisme. 

Aquí us deixo també l'enllaç d'un vídeo que vaig crear per a la assignatura d'història de l'art. 

http://www.youtube.com/watch?v=T5tfdcB8-Cg&list=UU4qYAZjVYCSCrOoYu7wQlDg&index=13&feature=plcp